Balada de tardor
Tardor que envoltes
a las nues nits
quan la pluja canta
la melodia dels somnis.
i las notes dibuixen
eterns silencis en el vent.
Tardor que acaricies
a la sorra del mar
quan la lluna plora
amb llàgrimes de pedra,
i de sal.
I l’horitzó busque
el somriure d’un infant.
Tardor que camines
per les branques seques
que cauen de l’amor
quan les roses vermelles
obliden el seu color.
I els ocells volen solitaris
perduts entre el fum.
Balada de tardor…
Quan el só és un poema
i la música ets tu.