[B] Roser

Balada de tardor

Tardor que envoltes

a las nues nits

quan la pluja canta

la melodia dels somnis.

i las notes dibuixen

eterns silencis en el vent.

Tardor que acaricies

a la sorra del mar

quan la lluna plora

amb llàgrimes de pedra,

i de sal.

I l’horitzó busque

el somriure d’un infant.

Tardor que camines

per les branques seques

que cauen de l’amor

quan les roses vermelles

obliden el seu color.

I els ocells volen solitaris

perduts entre el fum.

Balada de tardor…

Quan el só és un poema

i la música ets tu.