domingo, 12 de diciembre de 2010
Recital 'contraris' Sant Josep - 10 de diciembre 2010
Reportaje fotográfico del Recital poético 'Contraris' en el Centro Cultural Sant Josep (L´H - BCN) celebrado el 10 de diciembre de 2010.
El resto de fotografías se pueden ver pinchando aquí.
martes, 30 de noviembre de 2010
¡Próxima cita!
Recital Salt
Día 13 de noviembre de 2010. Salt (Girona). Recital poético en la "Casa de Cultura Les Bernardes" de la Associació Poètica "Vers i Revers", del "Grup Plomes Poèticas" y "Terrorisme Literari".
Podeis ver las fotos de la actuación pinchando aquí.
Enric y los compañeros de Salt han confeccionado un vídeo con fotografías y música de la actuación, se puede ver pinchando aquí.
lunes, 8 de noviembre de 2010
[A] Manu
A este lado de mí,
Donde genero los últimos castigos,
El no preceptivo y el negro sentimiento,
Acabo siendo yo, mis aguas muertas…
A este lado de mí,
Donde en ti me vertebraba, casi soledad,
Y el sufrimiento de los ojos era necesario,
El ego derramado…
A este lado de mí,
Me rebelo en distancias absolutas
Y todo lo que tengo para el hombre
Es un principio:
El hombre, olvido solamente…
[A] Roser Folch
A la sombra de un beso
Crujen las alas de mi pensamiento
por no querer saber lo que por ti siento
te olvidé en una tibia madrugada
te soñé bajo la luna y mi almohada.
Se escuchan los latidos en el viento
y parpadea mi boca sin tu aliento
porque te amé en una noche callada
y cerré mi piel para no sentir nada.
Rotas mis manos te escriben un verso
prisioneras eternas de un mudo deseo
fuiste placer a la sombra de un beso
entre las llamas de éste amor ciego.
Yacen los sueños tras un cielo inmenso
donde nadie alcanza ni siquiera el tiempo
se apagará el poema a la sombra de un beso
aquél que te dí… Donde muere el silencio.
[S] Joan-ignasi Elias
Sóc bosc entre els sols ingràvids
A R. A.
Sóc bosc entre els sols ingràvids
i eclipso l’oculta pluja batent;
recelo dels rars signes de l’aire
que desxifro com antics llavis de cel.
M’atrau l’alè indivís de l’instant
que m’abraça sense treva
ni reserva ni engany.
Camino, peu alat de la claror,
cap al vespre dels sentits,
i m’acullen els braços dels sons obscurs
que siluetegen en la verdor adormida.
La nit és el petó promès de l’eternitat!
[P] Joan-ignasi Elias
Parpelleja la nit, hora immune...
Parpelleja la nit, hora immune.
L’albada és una por fidel
on descobreixo les meves ànimes,
les pupil·les dels meus petits murs.
I m’aturo, sota el cel indiferent,
tenebra contra silenci,
on els dilemes del temps callat
són deu mil miralls d’amnèsies.
Parpelleja la nit, hora immune.
I desafio tants vells trajectes,
destil·lo tantes nostàlgies i tants delits,
tants inferns, tants vestigis,
tantes mirades absents...
Però, com m’acull l’horitzó...
Entre ferralla d’àncores, sóc a port,
estripant vol de calendaris,
aturant tots els vertígens,
renunciant a cent destins.
Parpelleja la nit, hora immune.
sábado, 11 de septiembre de 2010
Recital poético interactivo - 16 de abril de 2010
Recital poético interactivo 'Contraris' de la Asociación poética 'Vers i revers' en el Bar Restaurante Groove el 16 de abril de 2010. Colaboración de Álex Reig en la fotografía y de Núria Vinyals y Gemma Fábrega en la música.
Para ver las fotos del recital pincha aquí.
Presentación Antología 'Verso y reverso'
Fotografías pertenecientes a la presentación de la Antología 'Verso y reverso' en la sede del Aula de Escritores (Barcelona).
Antología 'Verso y reverso'
El poeta es manifesta també a través del jo poètic per crear el poema. D´alguna manera, la poesia constitueix la metàfora del propi poeta. Recordem, però, que el poema es construeix a partir dels silencis, de la distribució de les paraules en el paper, de la mesura, de la sonoritat de les palaures, de la relació del seu significat... I aquesta construcció és la de l´univers personal del poeta, és a dir, bàsicament de l´expressió del sentiment, la mirada sobre un mateix i sobre el món, el propi espai màgic, l´evocació i la veu que cerca la complicitat dels altres. Tot això amb elements de referència vitals i artístics.
La mirada del poeta, doncs, sempre ha d´interrogar, fins i tot quan sigui una mirada interior. No hi ha cap altra actitut davant l´espant o la perplexitat que et produeix el món. D´altra banda, sembla que la mirada del poeta observa, alhora, allò de fora i allò de dins, como dues parts d´una mateixa i ineludible realitat. El poeta és allò que veu: la mirada es fon en allò mirat i es transforma en cant. La mirada del poeta es fixa en allò inadvertit tant com en allò immens que val la pena de fixar, de revelar.
Però posar palaures prèvies a l´emotivitat i el sentiment, o sigui, a la poesia, pot semblar un exercici una mica sobrer. Potser sí, però en aquest cas és justificat plenament perquè volen expressar el treball, l´entusiasme i la sensibilitat de les persones, l´obrade les quals es recull en aquesta Antologia poètica. És el resultat d´un camí, prou llarg en alguns casos, cap a la pròpia expressió més la suma d´esforços i il·lusió que tots plegats hem aportat a partir dels Tallers de poesía de l´Aula. A continuació, us en presentem el resultat, amb el convenciment i l´esperança que compartirem moltes coses.
Bienvenida
La Associació 'Vers i revers' és una fusió, una feliç fusió de batecs i de trajectòries vitals trobades en un punt il·lusionat i comú.
I, como en tota fusió, l´alliberament d´energía que es produeix és força important. I aquesta energia es transforma en multitud de partícules poètiques que pul·lulen perquè volen ser a l´abast de tots aquells que vulguin agafar-les i contagiar-se del misteri, la màgia i la sensibilitat.
No cal tenir-hi cap predisposició genètica: només cal deixar que les paraules i els silencis envaeixen a poc a poc els nostres sentits i el nostre pensament, i que recorrin les nostres venes amb un pessigolleig que desvetlli les nostres millors sensacions.
Per què `Vers i revers`?: perquè sempre hi ha les dues cares; una dualitat que no ès adversa, sino complementària, perquè l´una no s´entendria sense l´altra. Aixó ens ha de dur a l´equilibri, a l´harmonia que tots cerquem i que també és el gran objectiu de l´expressió poètica.
Aquestes grans oposicions universals són les que estructuren el nostre esperit, les que ens permeten pensar, tant si som una criatura com si som un filòsof. Com podem concebre l´esperit sense oposar-lo al cos, l´infinit sense oposar-lo a allò finit, l´esse sense oposar-lo a l´aparença? Sense els contraris no es pot pensar ni es pot sentir.
En cada persona hi ha una multiplicitat de jos i abocar-se en els extrems implica deixar la zona intermèdia de la complexitat humana. No podem oblidar que dins de cadascú, hi ha un jo progressista i un altre jo conservador. Dins de cadascú, es produeix la polaritat masculí i femení. Tenim, dins nostre, punts de llum i zones fosques, i els uns no s´expliquen sense les altres.
Deia Paul Éluard que hi ha altres mons, però que són en aquest. Així, ara desitgem que us endinseu en els nostres mons particulars i que puguem entre tots compartir-ne un: el de la poesia...