Parpelleja la nit, hora immune...
Parpelleja la nit, hora immune.
L’albada és una por fidel
on descobreixo les meves ànimes,
les pupil·les dels meus petits murs.
I m’aturo, sota el cel indiferent,
tenebra contra silenci,
on els dilemes del temps callat
són deu mil miralls d’amnèsies.
Parpelleja la nit, hora immune.
I desafio tants vells trajectes,
destil·lo tantes nostàlgies i tants delits,
tants inferns, tants vestigis,
tantes mirades absents...
Però, com m’acull l’horitzó...
Entre ferralla d’àncores, sóc a port,
estripant vol de calendaris,
aturant tots els vertígens,
renunciant a cent destins.
Parpelleja la nit, hora immune.
No hay comentarios:
Publicar un comentario