Sóc bosc entre els sols ingràvids
A R. A.
Sóc bosc entre els sols ingràvids
i eclipso l’oculta pluja batent;
recelo dels rars signes de l’aire
que desxifro com antics llavis de cel.
M’atrau l’alè indivís de l’instant
que m’abraça sense treva
ni reserva ni engany.
Camino, peu alat de la claror,
cap al vespre dels sentits,
i m’acullen els braços dels sons obscurs
que siluetegen en la verdor adormida.
La nit és el petó promès de l’eternitat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario